Foto de l’autor.
Què és el Calendari dels Brillants?
El Calendari dels Brillants és un almanac literari, oncologist
que junt amb l’apartat del calendari tradicional, recorda i actualitza als vells almanacs del segle XIX.
La publicació es distribueix en un apartat de miscel·lània on diversos autors tracten temes diversos relacionats amb l’etnografia, la història, la biografia, la música, l’agricultura , etc. amb una finalitat divulgativa i alhora entretinguda. S’inclouen els pronòstics per a l’any seguint el costum antic i simbòlic de barrejar en vers l’astrologia amb un desig de distribuir tota mena de bonaventures que els astres portaran per a cada signe del zodíac.
L’apartat de calendari segueix l’ancestral costum de dividir l’any en els temps eclesials i recupera l’encant de les onomàstiques i santoral amb un record als sants més entranyables i de devoció més expandida. Cada lluna porta el seu pronòstic de l’oratge que ha de fer. Acaba amb les cronologies, còmputs eclesiàstics, dades astronòmiques, horaris d’eixida i posta del sol i la lluna, fenòmens astronòmics, fires i mercats, romeries, etc.
El Llibre
El llibre fa unes mesures de 15,5×24 i sol ocupar entre 120 i 130 pàgines de text. Les il·lustracions de coberta, així com les pàgines centrals, son a quatricomia i la resta a dues tintes. El Calendari dels Brillants està il·lustrat pel pintor Ramon Pérez Carrió, (Pedreguer, 1960).
El simbolisme de la portada recull la diversitat de la roda del temps circumscrita a l’any. Les quatre fases de la lluna, les estacions, els fruits de temporada, el treball i la diversió i els fenòmens atmosfèrics orlen la figura central de l’astrònom, entranyable personatge que sempre està representat en els calendaris tradicionals i que simbolitza la saviesa i el pronòstic.
Quan sorgeix el Calendari dels Brillants?
Conscients d’eixa derrota moral pensarem en l’any 1987 reviscolar l’ús del tradicional calendari. Recuperarem les seccions habituals, com ara el santoral i el seu significat, el temps en que es divideix l’any, les fases de la lluna, l’hora d’eixida i posta del sol, fenòmens atmosfèrics, efemèrides, festes tradicionals i fires, costumari, consells pràctics, l’agricultura biològica, les marinades i les migracions d’aus i peixos, els fruits dels boscos i muntanyes i l’època de la recollida, els tocs de les campanes, etc.
En eixe intent de recuperació i actualització hem anat trobant al llarg dels anys a diverses persones que han vist que el producte donava resposta a les insatisfaccions d’un món frívol en excés. El missatge d’assossegament que traspua el Calendari dels Brillants ha fet possible que des de la seua fundació en l’any 1987 fins al present s’han pogut arreplegar en esmerçats articles les opinions de diversos autors, especialistes en variades matèries, en una permanent contribució a la regeneració d’un mode de vida que era poc satisfactori. Creem sincerament que el Calendari dels Brillants treballa i té èxit en eixa pretensió de millorar un concepte actual de vida basat en les preses i en la competència ferotge.
Què eren els almanacs?
Els almanacs, impresos habitualment sobre modest paper, foren els autèntics propulsors de la cultura entre les classes populars. Dins d’una societat eminentment camperola els antics almanacs contribuïren a modificar els hàbits en conreus introduint consells pràctics i moderns per a millorar la producció. El progressiu canvi social, amb el declivi de l’agricultura ancestral, afectà als típics almanacs que, a poc a poc reduïren les pàgines, i, en alguns casos es deixaren de publicar.
El món que voltava aquelles publicacions estava amerat d’un sentiment de pertinença a un estil de vida on el temps era l’oratge atmosfèric, les festes un motiu de trobada, i les fires i els mercats les finestres del progrés. Evidentment que el món que actualment vivim res ha de veure amb aquella bucòlica estampa. Hem perdut el sentit del temps relacionat amb la pausa de la conversa al mercat, amb la festa vinculada al descans o el preu que regeix per a les collites. Les conquestes de tot ordre es contradiuen amb la insatisfacció de no poder gaudir de l’observació del pas de la vida amb un mínim d’assossec. En conseqüència es viu encadenat al temps-producció en lloc del temps-vida.